Campionat de Catalunya de Raids d'Aventura. Raid Aran

De vegades un no sap ni com arriba a aguantar despert tantes i tantes hores… però encara és més sorprenent que el cos aguanti d’una manera tant íntegra una pallissa tant considerable, com és correr un raid d’aventura de més de 50h.

Aquest cap de setmana al Raid Aran he pogut tornar a viure una de les meves passions!!!
Correr un raid d’aventura dels llargs, d’aquells que passes son, que passes fred, que passes gana, dels que et deshidrates, dels que et llaguen els peus, dels que et deixen el cos ben atonyinat!!
Però sincerament… 
HA ESTAT BRUTAL!!!!!!

I si ho ha estat, ha estat gràcies a la companyia que he tingut. Gent amb qui ens aveniem abans de començar, i que un cop acabada la cursa, encara ens avenim més!!!
Quan les coses rutllen, quan es pot dir que tot ha anat com: oli en un llum… és igual el que aconsegueixes, perque el que et queda del que has viscut, és tant agradable, el present mentre el vivies, t’omplia tant, que no hi ha felicitat més gran que poder haver estat i esser part d’un projecte com aquest.

Els meus companys, em van haver d’ajudar quan vaig tenir problemes amb el fred. Per sort hi eren, i el que podria haver estat un mal son per no poder gairebe moure les mans, va ser una ràpid canvi de roba, que em va deixar ben calentet, en un tres i no res. 

I això, és el que m’agrada de còrrer en equip… 
El poder ajudar als meus companys, als meus amics, m’omple. Em crea una satisfacció enorme, però més encara m’omple de felicitat, quan els meus companys m’ajuden, em solucionen algún problema que tinc, i ho fan entregant-se, amb la simple voluntat d’ajudar, sense cap més intenció, que jo pateixi el mínim i tot sigui el més agradable possible. 
Perquè les curses ja ho son prou dures per si mateixes, com per anar posant pals a les rodes!!!

El raid ha estat complert, amb pluja, fred, boira que ha dificultat la orientació, amb neu que tapava els camins i les marques dels GR’s, amb calor, amb molt desnivell, i amb molts canvis de disciplines.
De fet si voleu saber més, podeu llegir la crònica que ha penjat l’Albert Roca al seu blog:
http://albertrocavelazquez.blogspot.com.es/2014/07/victoria-al-raidaran-cap-al-mundial.html

Per part meva, us diré que ha estat emocionant, que ha estat un raid “agradable” perque m’he trobat be fisicament la totalitat de les hores, i que m’ha sabut greu pels meus amics, companys i en aquest raid, contrincants dels equips Vall Fosca i Camelback-Silva, que haguessin de plegar per lesions, i no poder barallar-nos fins el final, tal i com ens agrada!!!

Per fi sembla que els alts i baixos de la temporada van desapareixent, que el cos ha trobat una estabilitat física i que el cap comença a funcionar com toca.
Les motivacions, hi son, d’aquí escassament una setmana, començaré el repte de completar els 11 cims de més de 3000m de Catalunya en menys de 24h… (reto om3gafort 3000, www.reto3000.es) i el pròxim mes, m’espera la Buff Epic Trail, i la esperada tornada a la TDS, a Chamonix.

Amb tot el que m’espera, no tinc gairebe temps per parar-me a recordar el que ha estat per mi el Raid Aran corregut al costat de gent com la Uxue Fraile, l’Albert Vilana i l’Albert Roca. Però si que hi ha una cosa al cap que no marxa, que no oblidaré, i és les ganes de repetir al seu costat, de viure unes quantes hores de son, de fred, de cansanci, i de riures. Perque tambè hi son!!!! Un altre Raid!!!

Gràcies a tots els que heu fet possible poder viure una experiència com aquesta. Organitzadors, voluntaris, institucions, esponsors, i sobre tot els corredors, dels altres equips, i del meu en especial!!!! 

Us deixo amb algunes fotos del raid, de ma del Raul Comino!!! Gràcies Raul per fer possible poder recordar per sempre del que hem viscut!!!