jueves, 16 de junio de 2011

Els 100kms del Trail du Verdon!! IMPRESSIONANT


L'Engorjat del Verdon, o Gorges du Verdon, és un dels canons més bonics de Europa.Fa uns 25kms de llarg, i te fins a 700ms de profunditat.El seu color verd turquesa, i el fet que finalitza en un llac, Lac de Sainte-Croix, fan que tot en ell sigui impressionant.Com així ho va ser el Columbia Verdon Canyon Challenge.

El cap de setmana del 11-12 de Juny, és l'escollit per dur a terme un cap de setmana ple d'activitats en aquest preciós lloc.

Les activitats eren els 100...,50kms...,17 i 8kms a peu pels senders que passen per les dues crestes frontereres del canó, o els que passen a tocar de l'aigua del riu Verdon.


Ja fa molt temps que volia córrer aquesta cursa, doncs el lloc es dels més famosos en l'àmbit de l'escalada de pared. Però per mandra d'arribar-m´hi, o no sé pas que, no hi havia passat mai. Potser també presses d'anar cap un altre lloc.

Ara que hi he estat... se que hi tornaré!!!

Des de principi d'any, vaig programar el calendari de curses per anar-hi.La distancia escollida, la de 100kms... com no??? per una vegada que si va... ja veure-ho tot!!!

En principi la idea era anar-hi a passar una setmana, escalant, i potser fer un descens de riu.El canvi de parer, va venir degut a que no he remat gens aquest any, i posar-se depèn d'on, no toca...perquè un riu d'aigües braves, no es broma... i més quan no ets cap crak!!!

Així que ja vaig pensar en anar a escalar, i córrer.

També haig de dir, que no he escalat massa aquest any, però tot i així com es pot escollir la dificultat... doncs sempre et pots ajustar més al que vols en cada moment.

El córrer.... doncs tampoc havia corregut molt, de fet creia que no suficient, com per fer una bona cursa, però les ganes i la motivació, sempre em poden davant aquests reptes.

Així que el meu pla, era una setmana de córrer i escalada, abans de la cursa.

Tot va començar a canviar, quan uns mesos abans del 11 de juny, dia de la cursa, em vaig assabentar del dia de l'examen del 3º nivell de francès de l'Escola Oficial d'Idiomes de la Seu d'Urgell. Dia... 8 de juny!!! just al vell mig de la meva esperada setmana al Verdon!!

Be que hi farem...

Això deixava poc temps per poder escalar abans de la cursa, però jo encara seguia il·lusionat en escalar allà.


El pitjor va arribar quan el dia 8 de juny, em vaig llevar al matí totalment enfebrat, i amb diarrea.Vaig passar les 24h del dia 8 al llit. No vaig ni sortir de casa, vaig deixar d'anar a l'examen!!! i a més em vaig quedar aixafat com si m'haguessin apallissat.

Com podeu veure la meva idíl·lica setmana a la França, en un dels més bonics llocs d'Europa, perillava.... i bastant!!

Per sort, feia uns mesos, havia aconseguit convèncer la Fernanda, perquè m'acompanyes. Així, tot i no saber si ella podria córrer, si podríem escalar junts.Doncs be, la Fernanda, al final es trobava prou be per córrer, així que es va inscriure a la de 50kms.

Tot anava be.. però jo vaig tenir el meu fatídic dimecres.

Després de passar el dia 8 al llit, amb febre, i aixecar-me el dia 9 encara atontat, no em venia massa de gust anar al Verdon, a correr 100kms!! Potser no ho sembli, però son un grapat, i més si ho fem per muntanya, i a més i sumem els 6540m de desnivell positiu que tenia la cursa.

Així va ser com jo li vaig dir que si ella hi volia anar, jo la acompanyaria, però en aquell moment, no sabia si correria.

Al final el viatge va ser llarguet... vam haver de sortir tard, i això va fer que paréssim a mig camí a dormir. El divendres cap al migdia, érem per fi a Aiguines. El poble d'on sortien les curses, a excepció de la de 50kms que ho feia a, Moustiers Ste. Marie. Marie, punt mig de la cursa de 100kms.

Jo volia fer un mini test de com em trobava, així que vaig decidir fer una carrera d'una hora, per dins el canó.

IMPRESSIONANT!!!! molt .... trés jolie!!! que carai!!

Després la Fernanda em va fer complir la promesa, li havia fet.... anar a remar amb ella.Així que em va tocar anar a remar 1h!! en un "sit on top" sense haver dinat més que unes galetes i un plàtan.Ens ho vam passar d'allò més be. El congost és realment impressionant. Val molt la pena una visita.

Esglesia d'Aiguines.

Com la meva sortida era a les 4 del matí, vam sopar d'hora, i vam pujar per recollir els dorsals, i sentir si hi havia alguna cosa d'importància.


I tal i com les gallines, a dormir ben d'hora.

Vaig dormir bastant be. En llevar-me vaig esmorzar, canviar-me, agafar tot el que ja havia preparat la nit anterior, i... despedir-me de la Fernanda, que encara tenia 2h de son, doncs la seva cursa sortia a les 8h.

La sortida va ser estranya.... ja que vaig sortir el primer.... no ho acostumo a fer, però m'hi vaig trobar, com aquell qui diu.

En pocs minuts, però ja em van passar tres o quatre, amb qui ens vam anar adelantant durant les dues primeres hores. Les baixades tot i donar-se'm be, les feia tranquil, estava una mica preocupat per saber si el cos realment estava recuperat de l'estomac i de la febre de 3 dies abans.
El ritme era bo, però un xic per sota del que jo hagués volgut.
El primer classificat, Pascal Blanc, corredor de l'equip La Fuma, anava treien-me uns minuts per tram, fins que entre el avituallament 4 i el 5, vaig equivocar-me...

El meu error va ser desconèixer la cursa, i per tant el recorregut.

Una part del recorregut entre aquest dos punts d'avituallament, es va canviar, però no d'una manera tant radical com jo vaig interpretar sobre el mapa, i per tant, tot i ser més curta, degut a no tenir un permís d'un particular, no era... tant curta com jo vaig suposar!!!

Així que vaig agafar poca aigua... i evidentment, em vaig quedar sense aigua una hora abans d'arribar a Moustiers!!! i a més va ser quan el sol va començar a escalfar...

Si, si en vaig agafar una d'aquelles que fan historia!!! Vaig arribar sec i sense gairebé poder córrer, perquè em marejava.Jo que patia per si estava recuperat, i va i em quedo sense aigua!!! no si....

En sortir del avituallament 5, ja havia passat de 2º més o menys tranquil, a 4º més o menys despenjat...A més com bevia molt, no era capaç de fer els trams amb els 2 litres d'aigua, així que tornava a arribar mancat d'aigua al cos.

Així doncs em va tocar de valen per aguantar la 4º posició, de fet vaig veure com se m'acostava el 5º, però vaig apretar les dents, aguantar les contractures per deshidratació, les rampes vaja, i vaig aconseguir que la meva panxa aguantés unes hores més de mal estar.

El recorregut de la cursa, és preciós, passa per les dues crestes que hi ha a banda i banda del canó, i els paisatges són per quedar-se una bona estona allà bocabadat.

Llac de Sainte-Croix... era molt bonic veure'l des de tants punts de vista.... pero tan sols pensava en quan m'hi podria banyar!!!

Cosa que vaig fer diumenge al matí!!

La calor, tot i que em van dir que no va ser massa.... per mi va ser més que suficient!!!

Cap al final de la cursa, algun núvol, va començar a tapar el sol, i amb el vent present, em van començar a fer despertar del meu estat malaltís, per donar-me una empenta i fer-me aconseguir el 3º lloc, no sense patir, ja que en l'ultim avituallament, em vaig trobar el que fins aquell moment era 3º, que es retirava. Però l'alegria em ca durar poc, doncs el corredor que venia darrera meu. Va arribar abans jo no hagués sortit.

Així que sabent que jo estava al límit de les meves rampes, que quedava una bona pujada, però molt pitjor una llarga i tècnica baixada.... vaig estar les dues següents hores esperant que em passes el 4º.

Però no va ser així, i finalment, després de apretar les dents durant unes 14-15h, vaig poder aconseguir una victòria com a mínim personal!!

Al final 3º.

El sabor de boca, que em deixa una cursa com aquesta, és agre i dolç:

Per una part poder córrer una cursa que fa tants anys tens ganes de córrer, i després d'haver pensat que no la podries córrer uns dies abans per malaltia, ja és una satisfacció. A més tenir un dia tant bonic com el que vam tenir, dona un no sé que més, a un lloc així.

D'altra banda, cometre un error de logística com el que vaig cometre sabent com sé, de la importància de la bona hidratació i alimentació... i a més sabent que si no l'hagués fet.... potser... però de ben segur l'hauria disfrutat més encara!!!

Us la recomano!!!

però aneu-hi sabent que el terreny és dur, que el paisatge és molt bonic, i que pot fer... molta molta calor!!

La Fernanda amb unes amigues de cursa.

La Fernanda, va fer 2º als 50kms, per sort ja comença a recuperar-se del tormell!!! que be!!!